Jesuitas España

Sabies

que...?

Ignasi, el pelegríMissió compartidaOn somSabies que...?
  • Per què us dieu "jesuïtes"?

    La veritat és que la paraula “jesuïta” no va ser inventada ni usada per Sant Ignasi, ni per la Companyia. No es troba ni a les Constitucions, ni a cap document oficial, fins el 1975. Als “companys de Jesús” se’ls va començar a anomenar “jesuïtes” a Àustria i Alemanya, al segle XVI, amb un to despectiu. Però amb el temps, els catòlics van trobar que la paraula, per la seva brevetat i significat etimològic era molt idònia per designar un membre de la Companyia de Jesús, “un petit Jesús”. I aquest va ser el sentit que es va estendre de forma molt ràpida.

  • Per què la Companyia de Jesús dedica tant temps a la formació dels jesuïtes?

    Sí, certament són molts anys de formació. En alguns casos passem quinze anys abans de fer el compromís definitiu, els últims vots. Però no són solament anys d’estudi, sinó de formació integral. Són anys d’aprofundir en qualsevol tipus d’experiència que ens permeti entendre millor la gent i el món que Déu estima. Ja pots imaginar-te que per anar més enllà del tòpic, del blanc i del negre, cal aturar-se amb paciència i separar allò que és llavor de vida i allò que no ho és. Per això, els estudiants jesuïtes dediquen aquest temps a escoltar abans de parlar per compte propi, o millor dit, per compte de Déu.

  • Els Exercicis Espirituals segueixen vigents?

    És clar! Encara que, ara que ho dius, sí que pot ser que el nom recordi a alguna cosa que van fer els nostres avis a no sé quina casa retirada. Això vol dir que fa molts anys que es fan els Exercicis Espirituals. Gairebé cinc-cents anys! Ja ho veus, més que passats de moda, són històrics.

    Però això no significa que no siguin actuals. T’ho podrien explicar els universitaris que aquest estiu han fet una setmana d’Exercicis Espirituals a Manresa o Loiola. I tanta gent... Potser tu ho anomenaries “entrenar l’esperit i reconèixer el desig de Déu a la nostra vida”. Potser així sona més actual. S’accepten suggeriments.

  • Fer el vot d’obediència, coarta la llibertat de la persona?

    El vot d’obediència és el compromís d’escoltar a Déu que ens parla a través d’alguns companys. Ells, escoltant-te i coneixent allò que et convé, t’encarreguen una missió. Com pots suposar, la confiança que Déu actua en aquest procés és molt important.

    Vist amb ulls humans, els extrems es toquen. Fixa’t: la plenitud de la llibertat es dóna quan s’arriba a l’extrem dels compromís i la disponibilitat generosa. Em comprometo perquè vull. D’aquesta manera, perquè volem, ens posem a disposició de la missió del Regne de Déu.

  • Pel vot d’obediència al Sant Pare, li permet fer de la Companyia de Jesús el que vulgui? Quin sentit té fer aquest quart vot?

    Aquest és un vot específic dels jesuïtes. Sant Ignasi va voler explicitar amb aquest compromís que la Companyia es posa a disposició del Sant Pare per anar a qualsevol racó del món a portar la Bona Notícia, un lloc fronterer encara que sigui complicat. La Companyia de Jesús s’ofereix al Sant Pare en qui veiem la mà de Déu per què disposi de nosaltres.

  • La missió del jesuïta, el pot portar a participar explícitament a política?

    Si participar a política vol dir implicar-se en la construcció d’un món més just tal i com Déu el somia... tant de bo hi estiguéssim implicats.

    No obstant, si participar en política vol dir militar en un partir, exercir un càrrec públic o identificar-se amb una opció partidista, això només s’ha donat en situacions molt excepcionals, però no és pròpiament la nostra tasca.

  • Exactament, a què es dedica un jesuïta?

    Si navegues per aquesta pàgina web te’n podràs fer una idea. La veritat és que els llocs on hem estat al llarg dels anys i de la història han anat variant. Des del principi hem volgut estar allà on es pugui fer un major servei a l’Església i al nostre món. En paraules de l’Evangeli, volem actuar com el llevat a la massa: imperceptible però eficaços.

  • Tots els jesuïtes són sacerdots?

    No. Diguem que hi ha tres tipus de jesuïtes. Alguns estan en procés de formació i d’incorporació al cos apostòlic de la Companyia de Jesús. Altres, els germans jesuïtes, troben Déu a totes les coses vivint la radicalitat dels vots religiosos. Finalment, els sacerdots jesuïtes afegeixen al compromís fidel dels vots l’ordenació presbiteral i el servei dels sagraments en la missió. Tot i que, i amb tot afecte, tots som jesuïtes des de que entrem al Noviciat.

  • Per què hi ha jesuïtes a tot arreu?

    És veritat, som als llocs més variats. No ens dediquem a una tasca concreta, sinó que el nostre esperit missioner el podem realitzar de mil maneres diferents sempre que en cadascuna d’elles aspirem únicament "a buscar i trobar Déu en totes les coses".

    Com a curiositat, et cito alguns jesuïtes als quals se’ls atribueixen invents o descobriments: Kamel, botànic que dóna nom a la flor "camèlia"; Pedro Paéz, el descobridor de les fonts del Nil Blau; Atanasio Kirchner, gran matemàtic i inventor del projector de diapositives; Christopher Clavius, que va elaborar el calendari gregorià... i fins i tot l’inventor de la bicicleta va ser jesuïta, Pedro Maser. També és curiós que hi hagi un asteroide i 35 cràters de la lluna amb noms de jesuïtes. A més alguns companys han estat grans literats com Baltasar Gracián, el P. Coloma o el P. Isla ("Fray Gerundio de Campazas"), pintors com Andrea del Pozzo, arquitectes com Francisco Bautista o músics como Domenico Zipoli.